Quasi sis anys després del seu debut, ningú s’enganxa ja a l’hora de parlar de The Pains of Being Pure at Heart. El nom, sorgit d’un llibre no publicat per un amic de la banda, és ja tan familiar com el seu so. No seria exagerat dir que la banda de Nova York va ser una de les formacions de 2009, quan van editar la seua òpera primera homònima. Després de colar-se en les llistes dels millors discos de l’any, i malgrat haver de reposar-se per l’eixida d’algun membre de l’alineació original, The Pains of Being Pure at Heart han seguit evolucionant en el seu so; l’inicial pop-rock d’herència dels vuitanta amb reminiscències noise-pop i del millor shoegaze de My Bloody Valentine ha anat guanyant cos i volum amb el pas dels anys. El seu últim disc, Days of Abandon (2014), és la prova evident del creixement i la consolidació del grup.